SABIES QUE...
Alguns graffiters són veritables artistes
_________________________________________________________________
El graffiti sempre ha estat envoltat de polèmica, marginalitat, i apartat del món de l'art fins que, als anys vuitanta, hom començà a valorar l’obra de dos grans graffiters nord-americans; Jean-Michel Basquiat i Keith Haring.
Jean-Michel Basquiat
http://www.brooklynmuseum.org/exhibitions/basquiat/street-to-studio/spanish/home.php
Keith Haring
Keith Haring va néixer l'any 1958 a Readins, Pensilvània (Estats Units). De molt jove es va aficionar al dibuix, als còmics i als dibuixos animats. Estudia art i es trasllada a San Francisco, on pren consciència de la seva homosexualitat. S'interessa cada cop més per la creació artística i a finals dels setanta s’instal•la a Nova York per estudiar a l'Escola d'Arts Visuals. En aquesta ciutat es va començar a relacionar amb artistes alternatius que desenvolupaven la seva activitat fora del circuït de galeries i museus, i actuaven als carrers, al metro, etc. Haring s'integrà en aquest moviment i, a més del dibuix, experimentà amb nombroses tècniques (performances, vídeo, instal•lacions, collage...).
El 1980 va començar a fer grafits a les estacions de metro, on dibuixava imatges amb retolador negre gruixut o amb guix blanc sobre el fons fosc dels cartells publicitaris; uns espais que, segons l'artista, es van convertir en un laboratori per experimentar les seves idees i el dibuix.
Entre 1980 i 1986 va assolir el reconeixement internacional i va participar en nombroses exposicions individuals i col•lectives, i importants fires com la Documenta de Kassel (Alemanya), la Biennal de Sao Paulo i la Whitney Biennal dels Estats Units.
Haring va morir, prematurament de sida, el 16 de febrer de 1990 a l'edat de 31 anys, a Nova York.
El 27 de febrer de 1989, aproximadament un any abans de morir, Keith Haring va fer el mural TODOS JUNTOS PODEMOS PARAR EL SIDA a la plaça Salvador Seguí de Barcelona, en menys de cinc hores. Era un mural de dos metres i mig d’alçada per trenta-tres metres de llargada, fet amb pintura vermella, que feia al•lusió als perills que pot provocar el contagi de la sida, per exemple compartir xeringues o mantenir relacions sexuals sense protecció. El mural inclou la paraula «sida» en un extrem i a l’altre extrem hi ha una frase en espanyol: TODOS JUNTOS PODEMOS PARAR EL SIDA.
Amb el temps el mural de la plaça Salvador Seguí es va omplir de pintades, es va degradar i al final es va enderrocar a l'urbanitzar- se la plaça. El Macba va realitzar un calc i va reproduir una copia del mural a tocar del museu, a sota de l'espai que ocupa ara el mural ceràmic de Chillida.
Jean-Michel Basquiat va ser un pintor novaiorquès que només va viure 27 anys (de 1960 a 1988) i que és conegut, entre altres moltes coses, per haver donat al graffiti el valor artístic que, sens dubte, es mereix. Tot i que va començar a pintar als vagons del metro, i a barris marginals de Brooklyn i el Bronx, va acabar sent una celebritat, col•laborant amb artistes de renom com Andy Warhol i, fins i tot, va aparèixer a la portada del suplement dominical del New York Times, el 10 de febrer de 1985. En el moment que totes les galeries i museus volien la seva obra, l’abús de les drogues va acabar amb la seva vida.
Fill d'un comptable adinerat procedent d'Haití i d'una prestigiosa dissenyadora gràfica d'origen porto-riqueny va viure una infància i adolescència complicada i desarrelada degut al divorci dels seus pares. Va canviar varies vegades d'escola entre Nova York i Puerto Rico. Als 16 anys va ingressar a una escola per adolescents dotats, era bilingüe i molt aficionat a la lectura. Als 17 va ser expulsat per falta d'adaptació al sistema i va marxar de casa. Es va passar dos anys vivint a casa d'amics o en cases desocupades i guanyant-se la vida venent samarretes o postals decorades per ell mateix i tires de còmic de caire sarcàstic de creació pròpia.
Vivint l'ambient dels carrers es va introduir en el mon de les drogues de tal manera que ja no les va deixar fins que van acabar amb ell.
L'any 1977 va entrar en el cercle dels “graffiti” i juntament amb el seu amic Al Diaz, es va dedicar a pintar vagons de tren i les parets del barri del SoHo. El nom de batalla era “SAMO” que vol dir “same old shit” es a dir “la mateixa vella merda” i la seva temàtica solia ser la sàtira sobre la política i la religió tot i que sempre tenia un transfons filosòfic i en ocasions poètic.
Al 1979 va deixar “SAMO” i el graffiti per dedicar-se a la musica i formar un grup en el que tocava sintetitzadors i el clarinet, vivint en un ambient de cultura “underground”.
Era un gran admirador de l'expressionisme abstracte americà i un gran coneixedor de l'art en general, de fet era una persona força culta i el seu coneixement s'estenia des de la pintura, la filosofia, la literatura i la poesia fins a les corrents culturals i socials més marginals, de les que ell mateix n'era un exponent.
Al 1980 exposa per primera vegada, juntament amb una sèrie d'artistes alternatius i del graffiti. Aquesta exposició que es va organitzar en un magatzem abandonat del Bronx, va ser el pas definitiu per entrar en els circuits artístics comercials de Nova York.
Al 1981 forma part d'una exposició col•lectiva amb artistes de gran ressò a l'escena artística novaiorquesa a on va conèixer a Andy Warhol , amb qui va treballar posteriorment. En poc temps es va convertir en un dels artistes més requerits per col•leccionistes americans i europeus. Va participar en més de 100 exposicions col•lectives i 40 d'individuals.
El 12 d'agost de 1988 va morir d'una sobredosi d'heroïna als 27 anys.
Fill d'un comptable adinerat procedent d'Haití i d'una prestigiosa dissenyadora gràfica d'origen porto-riqueny va viure una infància i adolescència complicada i desarrelada degut al divorci dels seus pares. Va canviar varies vegades d'escola entre Nova York i Puerto Rico. Als 16 anys va ingressar a una escola per adolescents dotats, era bilingüe i molt aficionat a la lectura. Als 17 va ser expulsat per falta d'adaptació al sistema i va marxar de casa. Es va passar dos anys vivint a casa d'amics o en cases desocupades i guanyant-se la vida venent samarretes o postals decorades per ell mateix i tires de còmic de caire sarcàstic de creació pròpia.
Vivint l'ambient dels carrers es va introduir en el mon de les drogues de tal manera que ja no les va deixar fins que van acabar amb ell.
L'any 1977 va entrar en el cercle dels “graffiti” i juntament amb el seu amic Al Diaz, es va dedicar a pintar vagons de tren i les parets del barri del SoHo. El nom de batalla era “SAMO” que vol dir “same old shit” es a dir “la mateixa vella merda” i la seva temàtica solia ser la sàtira sobre la política i la religió tot i que sempre tenia un transfons filosòfic i en ocasions poètic.
Al 1979 va deixar “SAMO” i el graffiti per dedicar-se a la musica i formar un grup en el que tocava sintetitzadors i el clarinet, vivint en un ambient de cultura “underground”.
Era un gran admirador de l'expressionisme abstracte americà i un gran coneixedor de l'art en general, de fet era una persona força culta i el seu coneixement s'estenia des de la pintura, la filosofia, la literatura i la poesia fins a les corrents culturals i socials més marginals, de les que ell mateix n'era un exponent.
Al 1980 exposa per primera vegada, juntament amb una sèrie d'artistes alternatius i del graffiti. Aquesta exposició que es va organitzar en un magatzem abandonat del Bronx, va ser el pas definitiu per entrar en els circuits artístics comercials de Nova York.
Al 1981 forma part d'una exposició col•lectiva amb artistes de gran ressò a l'escena artística novaiorquesa a on va conèixer a Andy Warhol , amb qui va treballar posteriorment. En poc temps es va convertir en un dels artistes més requerits per col•leccionistes americans i europeus. Va participar en més de 100 exposicions col•lectives i 40 d'individuals.
El 12 d'agost de 1988 va morir d'una sobredosi d'heroïna als 27 anys.
Keith Haring
Keith Haring va néixer l'any 1958 a Readins, Pensilvània (Estats Units). De molt jove es va aficionar al dibuix, als còmics i als dibuixos animats. Estudia art i es trasllada a San Francisco, on pren consciència de la seva homosexualitat. S'interessa cada cop més per la creació artística i a finals dels setanta s’instal•la a Nova York per estudiar a l'Escola d'Arts Visuals. En aquesta ciutat es va començar a relacionar amb artistes alternatius que desenvolupaven la seva activitat fora del circuït de galeries i museus, i actuaven als carrers, al metro, etc. Haring s'integrà en aquest moviment i, a més del dibuix, experimentà amb nombroses tècniques (performances, vídeo, instal•lacions, collage...).
El 1980 va començar a fer grafits a les estacions de metro, on dibuixava imatges amb retolador negre gruixut o amb guix blanc sobre el fons fosc dels cartells publicitaris; uns espais que, segons l'artista, es van convertir en un laboratori per experimentar les seves idees i el dibuix.
Entre 1980 i 1986 va assolir el reconeixement internacional i va participar en nombroses exposicions individuals i col•lectives, i importants fires com la Documenta de Kassel (Alemanya), la Biennal de Sao Paulo i la Whitney Biennal dels Estats Units.
Haring va morir, prematurament de sida, el 16 de febrer de 1990 a l'edat de 31 anys, a Nova York.
El 27 de febrer de 1989, aproximadament un any abans de morir, Keith Haring va fer el mural TODOS JUNTOS PODEMOS PARAR EL SIDA a la plaça Salvador Seguí de Barcelona, en menys de cinc hores. Era un mural de dos metres i mig d’alçada per trenta-tres metres de llargada, fet amb pintura vermella, que feia al•lusió als perills que pot provocar el contagi de la sida, per exemple compartir xeringues o mantenir relacions sexuals sense protecció. El mural inclou la paraula «sida» en un extrem i a l’altre extrem hi ha una frase en espanyol: TODOS JUNTOS PODEMOS PARAR EL SIDA.
Amb el temps el mural de la plaça Salvador Seguí es va omplir de pintades, es va degradar i al final es va enderrocar a l'urbanitzar- se la plaça. El Macba va realitzar un calc i va reproduir una copia del mural a tocar del museu, a sota de l'espai que ocupa ara el mural ceràmic de Chillida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada