Judaisme

Dossier del judaisme





Principals festes jueves

Les festes jueves es regeixen segons el calendari jueu. Aquest calendari és una barreja de calendari lunar i solar (anys lunisolars). L’any està dividit en dotze mesos de 29 i 30 dies alternativament. Per restablir la coincidència entre les estacions del calendari i les solars, s'afegeix un nou mes cada tres anys.
El càlcul jueu del temps comença amb la suposada data de la creació del món, segons la tradició jueva, el dilluns 7 de Setembre de 3760 aC (segons la era cristiana), data equivalent a l'1 del mes de Tixrí de l'any.
D'aquesta manera, l'any gregorià de 2011 equival a l'any hebreu de 5770. Així doncs, per a convertir un any del calendari gregorià al seu corresponent hebreu, només cal sumar o restar la xifra de 3760 (2011 + 3760 = 5770).



ROIX HA-XANÀ (ROS HASANA)
Es tradueix per “l’inici de l’any”. Se celebra l’1 i 2 de tixrí. És la festa de cap d’any. S’anuncia el començament de l’any amb el so del xofarshofar (un corn que rememora l’animal que va sacrificar el patriarca Abraham en lloc del seu fill Isaac).


En aquesta festa es recorda Jahvè com a creador del món i jutge de totes les faltes comeses. Són dies de meditació en els quals les persones jueves fan una revisió de l’any que s’ha acabat i prenen mesures per tal de no tornar a fer allò que han trobat de negatiu en la seva actuació.


YOM KIPPUR
Es tradueix per “dia del perdó” i se celebra set dies després del Roix ha-Xanà, és a dir el 10 de tixrí. Simbolitza que tot allò de negatiu que una persona ha fet durant l’any acabat queda esborrat i comença l’any de manera realment nova. És un dia de dejuni en què es demana perdó a Jahvè per totes les faltes comeses. La celebració comença també amb el so del xofar.


SUKKOT
Es tradueix per “la festa de les cabanes o dels tabernacles”. Es recorda la protecció de Jahvè sobre el poble jueu en el seu pas pel desert. També se celebra la nova collita. Té lloc a la tardor, del 15 al 22 de tixrí.
Les persones jueves construeixen una cabana (sukkà) al balcó o al pati de casa seva. Dins la cabana hi mengen i si l’espai es prou gran, també hi dormen. Simbolitzen amb això que el poble jueu es considera un poble que sempre està en camí (com quan eren nòmades o quan van travessar el desert sortint de l’esclavatge d’Egipte) en la recerca de Jahvè. Es prega per l’abundància de les pluges.


HANUKKÀ o HANUKKAH

És la “Festa de les llums”.
Aquesta festa celebra el solstici d’hivern i la victòria del poble jueu contra l’invasor que volia destruir la religiositat jueva l’any 165 aC. Dura vuit dies i l’element típic és la Hanukià (o canelobre de nou braços) que es posa prop d’una finestra perquè la gent del carrer sàpiga que aquella és una casa jueva. Al llarg dels dies de festa, el més petit de la casa encén cada nit, amb l’espelma que fa nou, una espelma de la Hanukià. En aquesta festa la família s’intercanvia regals.
Aquestes són les dates del HANUKKÀ en els propers anys: 2010: 1-9 desembre - 2011: 20-28 desembre - 2012: 8-16 desembre - 2013: 27 novembre-5 desembre - 2014: 16-24 desembre - 2015: 6-14 desembre.


PURIM

Es tradueix per la “festa de les sorts”. Es recorda l’alliberament del poble jueu del domini persa. Durant aquesta festa és molt important menjar i beure bé. Les persones es disfressen i es posen màscares. Se celebra el 14 d’adar.



PÈSSAH
Es tradueix per “Pasqua”. La paraula pasqua significa “pas”. Se celebra l’alliberament del poble jueu de l’opressió egípcia. És una festa típicament familiar. Les dues primeres nits es fan sopars segons el seu ritual (Séder ha Pèssah) recordant el darrer sopar en l’esclavitud d’Egipte. A la taula hi ha d’haver pa sense llevat (matzà. En plural: matzot); herbes amargants (maror); un ou cuit, api i enciam; puré de pomes, dolç de dàtils, panses de raïm, trossets de nous, vi i canyella (jaróset) i una pota de be cuita al forn o directament al foc. Cada un d’aquests aliments té un significat religiós en relació al temps de l’esclavitud a Egipte i del pas pel desert. Solen servir-se en una safata que rep el nom de Keharà. A la Keharà també hi ha d’haver 4 gots per beure quatre copes de vi.

XAVUOT o SHAVUOT
Es tradueix per “festa de les setmanes” o Pentecosta i se celebra els dies 6 i 7 del mes de sivan. Es recorda l’aliança feta a la muntanya del Sinaí entre Jahvè i el poble d’Israel i la revelació per part de Jahvè del seu nom. S’ofereix a Jahvè pa i mel i les sinagogues es guarneixen amb flors.


Branques del judaisme


Encara en l'actualitat perduren dos grups jueus sorgits en l'època medieval i que es diferencien per la llengua de culte i la forma de dur a terme els seus ritus:

 
• els sefardites (en hebreu, sephardim
• els asquenasites (en hebreu, ashkenazim)


Els sefardites eren famílies jueves de la diàspora que van ser deportades a Sefarad, nom bíblic que la tradició jueva atribueix a la Península Ibèrica.
Quan els Reis Catòlics van expulsar, l’any 1492, dels seus regnes tots els jueus que no acceptaren de fer-se cristians i batejar-se, van acabar instal·lant-se, uns, en els països musulmans de la Mediterrània i, atres, es van dispersar per diferents països d'Europa . Es creu que van sortir de 35.000-36.000 famílies.Llengua: el sefardita - judeocastellana (castellà antic amb una pronunciació especial de l’hebreu en la litúrgia), judeocatalà també anomenat catalànic o qatalanit (català antic amb una pronunciació especial de l’hebreu en la litúrgia) -.

Els asquenasites eren els jueus centreeuropeus. Eren famílies jueves de la diàspora assentades a Alemanya i que en l’edat mitjana s’afirmaven descendents d’un personatge bíblic antiquíssim que es deia Aixquenaz (Gn-10,3). En el segle XII es dispersaren cap al sud i l’est, en el segle XV i XVI, emigraren cap a Polònia i Rússia, i al segle XIX cap als Estats Units d’Amèrica.
Llengua: el jiddish (antic dialecte alemany barrejat amb elements hebreus i eslaus).
Representen la majoria dels jueus actuals del món i foren els que patiren les persecucions dels nazis.


Rituals

Brit Milà o Circumcisió

La circumcisió es diu en hebreu "Milah", però l'expressió completa és "Brit Milah", la primera paraula de la qual significa aliança. La circumcisió es practica per recordar el pacte establert entre JAHVÉ i Abraham.
Consisteix en tallar el prepuci o pell que cobreix el gland i es realitza quan el nen te vuit dies.
És obligatori que tot pare jueu circumcidi el seu fill. El pare que no es sentit capacitat per portar a terme aquesta cerimònia pot cedir els honors al Mohel, que realitzar en el seu nom la circumcisió.



Bar-mitzvà

Vol dir «fill del manament» i és la introducció del nen en la vida religiosa pública. Es celebra el dissabte següent al dia que el nen fa tretze anys i representa la majoria d'edat religiosa. En aquesta celebració, el nen vesteix per primera vegada el tal·lit, és lliga els tefel·lin i llegeix un text de la Torà a la sinagoga o, si viu a Jerusalem, al Mur de les Lamentacions.
Actualment se celebra la Bar-mitzvà per a nenes «Bat mitzvà», però en aquest cas se celebra als dotze anys.




Elements de la litúrgia jueva


El tal·lit




Els Tefil·lín








Els llibres sagrats

El Tanakh



La Torà

La Torà són els cins primers llibres de l'Tanaka. La paraula Torà vol dir ensenyament, instrucció, guia, Perquè mostra a la persona el camí que ha de seguir a la vida. És la Revelació de la Llei de Jahvé. La tradició atribueix la Seva autoria a Moisès. La Torà és la Llei escrita.
         







La Torà sempre està escrita a mà, en hebreu.







El Talmud

És el segon llibre en importància a la religió jueva.
El terme Talmud significa «ensenyança" o "coneixement", i és Llei oral del poble d'Israel. Conté discussions rabíniques de les normes rituals, morals, lleis familiars, etc., amb un detall, de vegades, molt minucios.





Principals símbols del judaisme

L'Estrella de David



Símbol jueu per excel·lència. Està formada per dos triangles entrelligats tot formant una estrella de sis puntes.
Fou a l'Edat mitjana quan apareix el símbol de l'Estrella de David. La Xifra 3 (cada triangle te tres costats) simbolitza la plenitud, la trobada dels dos triangles vol dir la unió entre el cel i la terra, de tot allò espiritual unit amb allò terrenal.

Com és natural, la bandera de l'Estat d'Israel porta brodat l'Estrella de David a la seva franja central.


Hem de recordar que en els tràgics dies del nazisme, els jueus alemanys, poloneses i txecoslovacs van ser obligats a dur sobre la roba l'Estrella de David groga. Aquesta marca d'identificació tenia el propòsit d'humiliar-los i diferenciar-los de la resta de la població.

 
 

La menorà (menorah)

Objecte de culte que s'ha convertit en l'emblema del judaisme. És un Canelobre de set braços. La tradició jueva creu que està fet segons el model dictat per Jahvè a Moisès.

 

«Fes També un Canelobres d'or pur cisellat. El peu, la tija, els poms, els calces i les flors, formaran una sola peça. De la tija central en sortiran sis branques, tres a cada costat .....»
Ex 25,31-39


La hanukkià (hankkiah)


No hem de confondre la MENORÀ amb el HANUKKIÀ

La hanukià és el canelobre de nou braços amb el que se celebra la Hanukkà (Hanukkah) o “festa de les llums”. Aquesta festa celebra el solstici d’hivern i la victòria del poble jueu contra l’invasor que volia destruir la religiositat jueva l’any 165 aC.
Aquestes són les dates del  HANUKKÀ en els propers anys: 2010: 1-9 desembre - 2011: 20-28 desembre - 2012: 8-16 desembre - 2013: 27 novembre-5 desembre - 2014: 16-24 desembre - 2015: 6-14 desembre.




Shoah - Holocaust jueu

En el món hebreu, és el sacrifici en que la víctima, generalment un xai, és consumida pel foc. Però quan és parla d'holocaust, és parla de l'aniquilació d'entre quatre i sis milions de jueus, quasi dues cinquena parts de la població jueva mundial, a mans dels nazis. Les mesures del nacionalisme alemany contra els jueus van arribar al seu punt culminant amb l'extermini en camps de concentració especialment preparats amb cambres de gas i forns crematoris. Un dels més importants és el de Mauthausen (Àustria), el d'Auschwitz (Polònia) i, el de Dachau (Alemanya).

Enciclopèdia de l'Holocaust




Holocaust Museum Jerusalem


Yad Vashem, l'Autoritat pel Record dels Màrtirs i Herois de l'Holocaust





Auschwitz-Birkenau



Grup de camps de concentració i extermini de l'Alemanya nazi construits a Polònia prop de la ciutat d'Oświęcim (Auschwitz en llengua alemanya), a unes 60 km de Cracòvia. Fou creat el mes de maig de 1940 per les SS, i alliberat per les tropes soviétique el 27 de gener de 1945.





Anne Frank

Anne Frank fou una nena jueva alemanya feta famosa pel seu diari, en el qual explica les peripècies i angoixes que ella i la seva família van passar a la casa d'Amsterdam on eren amagats del 1942 al 1944. El 1947 i segons desig d'Anne, el seu pare decideix publicar el seu diari.


Pel · lícules

El noi del pijama de ratlles

Direcció: Mark Herman. 2008. L'Holocaust als ulls d'un nen. És tracta de l'adaptació del bestseller de l'escriptor irlandès John Boyne, que en català ha venut 100.000 exemplars, i que s'ha traduït a 38 idiomes.
La pel·lícula narra la fascinant història d'amistat entre dos nens que viuen a ambdos costats del filat d'un camp de concentració alemany. Bruno te nou anys i desconeix totalment el significativitat de la solució final i de l'Holocaust. No és conscient de les crueltats que el seu país infligeix als pobles d'Europa. Tot el que sap és que el seu pare ha estat ascendit a la feina i que degut a aquest fet la família ha passat de viure en una confortable casa a Berlín a fer-ho en una zona aïllada on no hi ha massa coses a fer i on no hi ha cap altre nen per jugar. Però tot canvia quan coneix Samuel, un nen que viu una estranya existència paral·lela a l'altre costat del filat i que, com tots els que viuen allà, vesteix un uniforme semblant a un pijama de ratlles. L'amistat de Bruno amb Samuel marcarà la fi de la seva innocència infantil.


La llista de Schindler

Direcció: Steven Spielberg. 2004
Pel·lícula en blanc i negre sobre un industrial alemany, Oskar Schindler, que l'any 1939 compra una fàbrica metal·lúrgica en la Polònia ocupada pels nazis i s'assegura la confiança dels organismes Alemanys. Agafa de comptable un Intel·ligent presoner jueu i com a mà d'obra barata utilitza 1098 persones del mateixos col·lectiu. La intenció final de Schindler és de salvar de les cambres de gas els seus treballadors. Les escenes en blanc i negre, que semblen imatges periodístiques de la Segona Guerra Mundial, són d'un gran dramatisme. 





El pianista

Direcció: Roman Polanski. 2003.
Wladislaw Szpilman era un dels pianistes poloneses més coneguts, però quan va comença la guerra, com tants d'altres jueus, ell i la seva família van ser desallotjats del seu apartament i apilats juntament amb milers de persones al gueto de Varsòvia, on el pianista és va guanyar la vida com va poder tocant en els bars on és reunint col·laboradors amb el règim i traficants del mercat negre. Sorprenentment el pianista va aconseguir sobreviure i, fins i tot, escapar d'aquell lloc infernal. La pel·lícula està basada en el llibre escrit pel Mateixos Szpilman.





Mur de les Lamentacions o Mur Occidental

Hem de saber que la Bíblia situa el sacrifici d’Isaac en el Mont Morià i aquest fou el lloc escollit per a construir-hi el temple de Jerusalem.
El Mur de les Lamentacions és l’únic mur del Temple de Jerusalem que queda dret, després que va ser destruït pels romans l’any 70 dC. És un punt de referència cabdal en la fe jueva i per poc que pugui, tot jueu en la fe jueva intenta anar a Jerusalem per pregar-hi al davant. S’anomena Mur de les Lamentacions pel record de la primera destrucció del Temple per part de l’exèrcit babiloni. En les escletxes de les pedres, les persones dipositen súpliques a Jahvè o el penediment per faltes comeses.








Jerusalem i el Temple


Jerusalem, també anomena Sió, al voltant de l'any 997 aC. va ser conquerida per el rei David, que l'estableix com a capital de Canaan.
El seu fill, rei Salomó, va ampliar els seus límits i va construir el primer temple. A la seva mort, Jerusalem és va mantenint com a capital del Regne de Judà.
L’any 587 aC, els babilonis la van conquerir i van destruir el temple de Salomó. Aquest és va acabar de reconstruir l’any 539 aC, després de la tornada de l'exili jueu a Babilònia.
A l'època romana, el rei Herodes embellir la ciutat i, l’any 37 aC va refer el temple, que posteriorment, les legions romanes dirigides per l'emperador Tit van destruir de manera definitiva l'any 70 dC.
Tit prohibeix a la població jueva d'instal·lar-se a Jerusalem i van haver d'escampar-se per tot el món per sobreviure. Aquest fet de dispersió és el que és coneix amb el nom de diàspora.
La ciutat de Jerusalem va canviar el nom pel d'Elia Capitolina i és va erigir, en el lloc del temple d'Herodes, un temple a Júpiter Capitolí, símbol del poder romà.
Amb apogeu del cristianisme com a religió de l'imperi romà, Jerusalem va ser de nou objecte de veneració i és van edificar Esglésies en els llocs sants dels cristians.
Només sis anys després de la mort de Mahoma, els musulmans van ocupar l’any 639 Jerusalem i van aixecar al 691 la Cúpula de la Roca, un lloc de culte Islàmic a l'emplaçament de l'antic temple jueu......................









Mirar aquest vídeo de la Ciutat de Jerusalem




L'Arca de l'Aliança


El Senyor va parlar a Moisès. Li digué:
- Ordena als israelites que facin una col·lecta a favor meu entre tota la gent de bona voluntat que hi vulgui contribuir. Recolliu or, plata, bronze, llanes tenyides de porpra violeta o vermella, o bé d’escarlata, lli finíssim, pèl de cabra, pèl d’ovella tenyida de vermell, pells de dugong, fusta d’acàcia, oli per al canelobre, perfums per a l’oli de la unció santa i per a l’encens aromàtic, pedres d’ònix i altres pedres precioses per a encastar-les a l’efod i al pectoral. Vull que els israelites facin un santuari perquè jo pugui habitar-hi enmig. El lloc on haig d’habitar i tots els seus objectes sagrats, feu-los en tot igual al model que et mostraré.
Que facin una arca de fusta d’acàcia de cinc pams de llargada per tres d’amplada i tres d’alçada. Recobreix-la d’or pur per dins i per fora, i adorna-la amb una motllura d’or tot el voltant. Fes quatre anelles d’or i fixa-les als seus quatres angles inferiors, dues anelles a un costat i dues a l’altre. Fes després unes barres de fusta d’acàcia i recobreix-les d’or, i fes-les passar per dins de les anelles dels costats de l’arca, per a poder-la transportar. Deixa posades les barres dins les anelles, no les treguis mai. A dins de l’arca posa-hi el document de l’aliança que jo et donaré.
Ex 25,1-16




Cartell de la pel·lícula “En busca del Arca perdida” de Steven Spielberg. 1981. 
Spielberg s’inspirà en fer la pel·lícula en la recerca que realitzà per recuperar l’Arca, l’arqueòleg americà Vendler Jons.
La pel·lícula explica l’aventura d’un singular arqueòleg (Indiana Jones), que ha d’enfrontar-se als nazis per evitar que aquests agafin la mítica “Arca de l’Aliança” hebrea.
Al final de la pel·lícula l’Arca és portada pels alemanys a una illa. Volen ser els primers en obrir-la tot realitzant un antic ritus hebreu. L’Arca s’obre i en el seu interior sols hi ha sorra, però, desprès d’uns minuts, una poderosa llum envaeix tot l’entorn destruint aquells que la miraven.




Moisès

El segon llibre del Pentateuc i, per tant, de la Bíblia s'anomena Èxode. El mot "Èxode" significa "Sortida". L'Èxode va ser el cor de tot l'Antic Testament i en ell s'explica la sortida dels israelites d'Egipte. Narra l'esclavitud dels israelites a Egipte, la vida de Moisès, les deu plagues, la sortida d'Egipte, el pas pel Mar Roig, el mannà, l'entrega del Decàleg al Sinaí i la construcció de l'Arca de l'Aliança .

Pel·lícula "Els Deu Manaments" realitzada per Cecil B. DeMille l'any 1956.
Fou rodada a Egipte i a la muntanya del Sinaí.
Hi és narra la història de Moisès (Charlton Heston) que després de renunciar als seus privilegis, que tenia com a favorit de la família del faraó, condueix el seu poble cap a la llibertat.








El Judaisme






Població jueva mundial

El judaisme és la més antiga de les tres religions MONOTEISTES (el judaisme, el cristianisme i l'islam). Té més de tres mil·lennis d'història i en l'actualitat té uns setze milions de fidels, concentrats principalment als Estats Units i l'Estat d'Israel.




PowerPoint