Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 2BATX - ART SEGLE XX. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 2BATX - ART SEGLE XX. Mostrar tots els missatges

Maman

Louise Bourgeois, escultora americana nascuda a París l'any 1911, fou coneguda per les seves escultures abstractes i connotacions oníriques, Algunes de les seves obres són molt conegudes i reconeixibles, com Maman, l'aranya gegantina de bronze de més de 9 metres d'alçada que està exposada al Guggenheim de Bilbao; de fet, les seves escultures aràcnides s'han pogut veure a tot el món. Algunes de les seves escultures, realitzades amb acer, bronze, vidre, fusta o pedra són tot sovint de contingut sexual explícit, com Fillette (1968), de forma fàl·lica.
Bourgeois es va instal·lar a Nova York als anys 40, després de casar-se amb el crític d'art Robert Goldwater i hi va exercir tota la seva carrera, exercint una enorme influència en els artistes joves del país.
El 2008 el Guggenheim de Nova York li va dedicar una retrospectiva.




Formes úniques de continuïtat en l'espai



Futurisme
Centenario del Futurismo de Marinetti, la vanguardia de ’lo dinámico’





Gran Profeta

El Marxisme curarà els malalts



Frida Kalho és una de les artistes més reconegudes de l’univers artístic. La malaltia i el dolor provocat per les seqüeles del seu terrible accident, la va portar a realitzar tota la seva obra. Les seves pintures d’una gran força expressiva, representen els seus sentiments, les seves vivències i el món que l'envolta, marcat per la tradició i el folklore del seu Mèxic natal.
L'art de Frida Kalho està exposat als Museus internacionals més importants i la seva vida i obra ha estat protagonista de diversos documentals i portada al cinema.

Documentals i vídeos sobre l'artista:




Webs per conèixer millor la seva obra i la seva vida:


Frida Kalho Corporation, Web oficial dels hereus de l'artista realitzada en el centenari del seu naixement. Utilitzant flash mostra d'una forma molt atractiva la seva obra acompanyada de música tot i que per al meu gust està massa orientada a publicitar productes de l'empresa.

•
http://www.tate.org.uk/modern/exhibitions/kahlo/
Frida Kalho Exhibition, Web de l'exposició organitzada per la Tate Modern de Juny a Octubre de 2005. Es pot accedir al contingut interessant sobre la seva obra, la casa blava i la seva repercussió en l'art mexicà.


• http://www.fridakahlofans.com/mainmenu.html
Frida Kalho fans, Web amb abundant informació i imatges de la seva obra ordenades per temàtica i cronològicament i llistat de llibres i pel·lícules relacionades.
• http://www.homines.com/arte_xx/crono_frida/index.htm
Cronologia il·lustrada.

• http://www.frida2007.com/frida-kahlo/biografia-frida-kahlo.html
Cartes i dibuixos de Frida Kalho


Pel·lícula
Director: Julie Taymor Actors: Salma Hayek, Alfred Molina, Geoffrery Rush, Ashley Judd, Antonio Banderas, Edward Norton, Mía Maestro.
Any: 2002
Durada: 120 minuts

Sinopsi: És un retrat fidel de la vida apassionant i visceral de la pintora mexicana Frida Kahlo, nascuda el 1907 al barri de Coyoacán de Ciutat de Mèxic. Narra els seus anys universitaris amb la colla dels Cachuchas, una colla formada per persones creatives, originals, provocadores i anarquistes. El gravíssim accident d’autobús i el llarg període de convalescència, , el dolor físic, la vocació artística, la seva complexa relació amb el seu marit, el muralista mexicà, Diego Rivera, el seu viatge a Estats Units i la controvertida aventura amb León Trotsky sóns els fets més destacables de la vida de l'artista que veiem en aquesta pel·lícula.


Llibre
Kahlo
Autor: Kettenmann, Andrea
Tapa flexible, 18.5 x 23 cm, 96 págines.
Ed.TASCHEN


En presenta la biografia i un resum cronològic detallat de la vida de l'artista i del seu treball, amb unes 100 il lustracions a tot color amb llegendes explicatives.

Campbell's soup

Number 1 - Pollock





Jackson Pollock va néixer a Cody (Wyoming) l’any 1912 i va morir en un accident de cotxe a Hamptons (Long Island) l’any 1956. Inicialment rep influència de Orozco, Siqueiros i Rivera (muralistes mexicans), del Guernica de Picasso i del surrealisme. El 1943 realitzarà la seva primera exposició individual a la galeria de Peggy Guggenheim, que li proporcionà un contacte que li permetia de dedicar-se exclusivament a la pintura. És, en aquest moment, que s’allibera de qualsevol referència figurativa i posa en marxa la pintura d’acció, l’action painting. Abandona el cavallet com a suport del llenç i pinta quadres de grans formats que col•loca directament a terra per tal de poder caminar-hi i actuar amb més llibertat. Paral•lelament desenvolupa la tècnica del dripping o degoteig de la pintura damunt del llenç, amb pots feredats o pals xops de pintura. Per aquest motiu, la revista Time li va posar el malnom de Jack the Ripper (Jack el Degotador).
A Pollock li interessa més l’acció de pintar, l’acte físic que no pas l’obra acabada; allò que importa és el procés creatiu com a moment vital de l’artista.



“Quan sóc a dins del quadre no sóc conscient del que faig. Només després d’un temps de presa de consciència veig allò que he volgut fer...la pintura té vida pròpia.”



“La meva pintura no ve del cavallet. Gairebé mai no estiro la tela abans de pintar. Prefereixo afermar la tela sense estirar en una paret dura o a terra, Necessito la resistència d’una superfície dura. Sobre el terra em sento més còmode. Em sento més a prop, més part de la pintura, ja que d’aquesta manera puc caminar al voltant, treballar des dels quatre costats i ser literalment a la pintura... Continuo allunyant-me de les eines usuals del pintor, pals com el cavallet, la paleta, els pinzells, etc. Prefereixo pals, culleres, ganivets, i el degoteig de pintura fluida o d’una densa pasta amb sorra, vidre mòlt o altres materials inusuals addicionats. Quan sóc a la pintura m’adono del que estic fent. No tinc por de fer-hi canvis, destruir la imatge, etc. Com que la pintura té vida en ella mateixa, intento que aquesta sorgeixi. Només quan perdo el contacte amb la pintura el resultat és una confusió. Si no, és pura harmonia, un fàcil donar i prendre i la pintura va molt bé.”

Experimentar el dripping virtualment

El funcionament és senzill:
Cal situar el ratolí sobre la superfície rectangle i moure en qualsevol direcció. Si es mou lentament les línies i les gotes de pintura que es formen són gruixudes, si es  mou ràpidament les línies i gota són fines. Fes clic al ratolí per canviar el color de pintura.

Quadres
http://pintura.aut.org/

Adreçes d’interès
http://sb.cc.stonybrook.edu/pkhouse/
http://telefonica.net/web2/graficaweb/pollock.htm

Vídeos


Pel·lícula

Director: Ed Harris
Actors: Ed Harris, Marcia Gay Harden, Jennifer Connelly, Tom Bower, Burt Cort, John Heard.
Any: 2000
Durada: 120 minuts
Sinopsi: Jackson Pollock és considerat un dels pintors més importants dels Estats Units al segle XX. Fou el representant més destacat del denominat "expressionisme sígnic-gestual". Va arribar a desenvolupar una tècnica, el "dripping", que consisteix en vessar la pintura directament sobre la tela, de manera que es produeixen "degotejos".
La pel·lícula narra la vida d’aquest pintor molt controvertit, alcohòlic i amb certes tendències autodestructives. La carrera de Pollock, truncada per una mort prematura, va quedar marcada per la seva relació amb Lee Krasner, una artista que va deixar-ho tot per ell.




Llibre

Pollock
Autor: Emmerling, Leonhard
Tapa flexible, 18.5 x 23 cm, 96 págines.
Ed.TASCHEN

En presenta la biografia i un resum cronològic detallat de la seva vida i del seu treball, amb unes 100 il lustracions a tot color amb llegendes explicatives.




La Persistencia de la Memoria


Pagina web destacada:



Vídeos de Dalí

Guernica

Lloc web on podràs navegar per extensos continguts relacionats amb el Guernica:

- Història del quadre
- Un símbol contra la guerra
- Els protagonistes
- El web també incorpora l'aplicació "Shafrazi expirence" on els usuaris es podran convertir en Tony Shafrazi-el jove que l'any 1970 va pintar el "Guernica" protestant contra la posició dels EUA al Vietnam-i pintar sobre una imatge del quadre .



PowerPoint





Interior holandès

Composició IV

Retrat de Madame Matisse

Museo Guggenheim de Bilbao


Construit per Frank Gehry, el Museu Guggenheim s’integra plenament en la ciutat de Bilbao. L’edifici està envoltat per una sèrie d’atractius passejos i places, i és accessible des de la zona històrica i comercial de la ciutat. L’entrada principal és al final d’una de les vies neuràlgiques que creua diagonalment la ciutat de Bilbao. Per un dels costats del Museu i gràcies a una rampa de formigó, els passejants redescobreixen el Nervión fins aleshores una mica oblidat. Per l’altra costat, el Pont de La Salve sembla barrar-li el pas, però el Museu l’absorbirà passant per sota i ressorgint pel darrere en forma de torre.

Pel seu costat sud, el Museu dialoga amb tot allò urbà: la pedra, els angles, les rectes, les finestres en filera. Al costat nord juga amb l’aigua, les ondulacions i les formes fluides. Un dels grans atractius del Museu és veure reflectida la seva imatge en les aigües de la ria del Nervión.



PowerPoint

Adreces web

http://www.guggenheim-bilbao.es/
http://www.guggenheim.org/


Ressenya biogràfica de Frank Gehry

Considerat un dels més importants i influents arquitectes del nostre temps, Frank O. Gehry és d’origen jueu. Va néixer amb el nom d’Ephraim Goldberg a Toronto, Canadà, però va adoptar més tard la nacionalitat nord-americana. El 1961, es trasllada a París on s’hi estigué un any, durant el qual va estudiar les obres de Le Corbusier i altres arquitectes francesos i europeus, així com les esglésies romàniques existents a França.
L’any 1962 fundà l’empresa Frank O. Gehry & Associates, Inc. on anirà desenvolupant el seu estil arquitectònic personal i anirà guanyant reconeixement nacional i internacional. El 1989 fou guardonat amb el Premi Pritzker d’Arquitectura (premi amb un clar paral·lelisme amb el Premi Nobel).
La seva arquitectura és impactant; els seus edificis són «collages» amb materials com el coure, l’acer inoxidable, el zenc i el titani. En un mateix edifici incorpora diverses formes geomètriques simples, que creen un corrent visual entre elles.
Gehry considera que l’arquitectura és un art, en el sentit que una vegada acabat un edifici, aquest ha de ser una obra d’art, com si fos una escultura. Per a acostar-se cada vegada més a aquest ideal, ha anat treballant en els seus successius projectes en aquesta direcció, sense abandonar altres aspectes primordials de l’arquitectura, com la funcionalitat de l’edifici o la integració d’aquest en l’entorn.

Vídeos "Apunts de Frank Gehry"



Frank Gehry a Barcelona
VILA OLÍMPICA. ESCULTURA DEL PEIX 1992

Des del començament de la seva trajectòria professional, Frank Gehry ha investigat sobre les llibertats expressives que permet l’anàlisi formal del peix. Els anys 80 va dissenyar alguns objectes que exploraven aquestes possibilitats. En aquest cas, amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona, se li encarrega una intervenció –gairebé escultòrica– a l’àrea del port entre la torre Mapfre i l’Hotel de les Arts. Gehry proposa una gran estructura d’acer en forma de peix, els reflexos daurats del qual marquen l’inici del passeig del Port Olímpic.


OFICINES I MUSEU DE LA MOBILITAT A LA SAGRERA

Projecte del gratacels futurista que presidirà l’àrea de Sant Andreu-Segrera, on està previst que es construeixi la futura estació de l’AVE.

Casa Kauffman -Fallingwater



Frank Lloyd Wright (1876-1959) és considerat per alguns autors com el millor arquitecte Nord-americà i, Fallingwater "La casa de la cascada" la seva obra mestra.
Dissenyada entre 1934-1935 i construïda durant 1936-1939 en Pnnsylvania, Fallingwater va ser la casa de camp per Edgar Kaufmann, la seva dona Liliane i el seu fill Edgar Jr, amos d'una gran empresa comercial a Pittsburgh.

L'edifici es situat en un entorn natural accidental, al fons d’una vall frondosa i sobre un rierol i una cascada. Lloyd Wright trenca definitivament amb la idea de caixa, i la dissenya per adaptar-se als desnivells del terreny, i forma tres plans o nivells projectats en terrasses que se superen mitjançant graons o rampes.
Tota ella es confon amb l’entorn, formant-ne una unitat amb ell. No existeix una línia divisòria entre artificial i natural. Lloyd Wright deixa les roques «in situ», sobre les quals s’alça la residència, i les aprofita com una fonamentació natural. A més, els accidents naturals, com el corrent d’aigua, s’articulen com un element estructural més de l’edifici i crea la falsa sensació que és des de la mateixa casa d’on brolla el salt d’aigua.

Fallingwater segueix els principis de "Arquitectura orgànica" emfatitzats per Wright a la seva escola i estudi Taliesen. Bàsicament consisteix a integrar en una unitat (edificació) els factors ambientals del lloc, ús i funció, materials nadius, el procés de construcció i l'ésser humà o client.
Avui en dia Fallingwater és un monument nacional als EUA que funciona com a museu. 

Vídeos


PowerPoint

Adreces web



Museu Guggenheim de New York (Frank Lloyd Wright)
http://www.guggenheim.org/

Entre les obres més destacades de Frank Lloyd Wright cal esmentar el Museu Guggenheim de New York (1959).  L'objectiu de l'arquitecte era crear un museu d’art actual, les obres del qual estiguessin ben il·luminades i on la circulació dels visitants fos còmoda. Wright va idear el sistema de rampa helicoïdal que es reflecteix a l’exterior amb la forma d’un con invertit rematat amb una gran cúpula de vidre que il·lumina l’interior.





Pavelló Mies van der Rohe

El pavelló Mies van der Rohe, situat al parc de Montjuïc de Barcelona, és una obra emblemàtica de l’arquitecte Ludwig Mies van der Rohe i un referent clau de l’arquitectura del segle XX.  A l’interior del Pavelló s’exhibeix la cadira Barcelona, paradigma del disseny contemporani que Mies va concebre exclusivament per a aquest edifici, i una reproducció de l’escultura Matí de Georg Kolbe.

Mies van der Rohe va rebre, del govern de la República de Weimar, l’encàrrec de dissenyar el Pavelló Alemany de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929. En aquells moments, el govern de Weimar defensava la idea que l’arquitectura moderna fos representativa de l’esperit democràtic alemany. La seva funció era únicament la de representar Alemanya i proporcionar un espai per a les recepcions. El Pavelló fou l’escenari de l’acte protocol•lari de la signatura en el Llibre d’Or dels monarques espanyols, Alfons XIII i Victòria Eugènia, en la inauguració de l’Exposició.

Vuit mesos després que se celebrés l’Exposició, el Pavelló va ser derruït. Pocs crítics i arquitectes l’havien vist, però va entrar a la història de l’arquitectura com una de les obres mestres de l’arquitectura moderna. No va ser fins als anys 80 que es va aprovar el projecte per reconstruir-lo en l’emplaçament original sota la direcció d’Ignasi de Solà- Morales, Cristian Cirici i Fernando Ramos. Es va inaugurar el 2 de juny de 1986.

PowerPoint


Vídeos



 


Adreces webs




Exposició Internacional de Barcelona del 1929

L’Exposició va representar la remodelació, en el vessant nord, de la muntanya de Montjuïc, oocupà una superfície de 118 hectàrees, i tingué un cost de 130 milions de pessetes. Entre la vintena de nacions europees que oficialment participaren hi havia països com Alemanya, Bèlgica, Dinamarca, França, Hongria, Itàlia, Noruega, Romania o Suïssa. També participaren expositors privats japonesos i nord-americans.

El 19 de maig de 1929, a les 11 del matí, va tenir lloc la inauguració de l’Exposició al Palau Nacional. Aquest acte va ser el punt de partida d’una exposició que tenia l’objectiu de donar a conèixer nous avenços tecnològics, així com projectar la imatge de la indústria catalana a l’exterior.

L’Exposició, que no es clouria fins al 15 de gener de 1930, també tenia la voluntat de situar Barcelona en el mercat comercial internacional després de la crisi que havia suposat la Gran Guerra i pretenia, d’altra banda, resoldre en part el greu problema de desocupació de la immigració que arribava a la ciutat.

L’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 ha deixat nombrosos edificis i instal·lacions alguns dels quals han esdevingut emblemes de la ciutat, com el Palau Nacional, la Font Màgica de Carles Buïgas, el Teatre Grec, el Poble Espanyol, l’Estadi Olímpic i el Pavelló d’Alemanya de Ludwig Mies van der Rohe.

Vídeo edu3.cat

Barcelona: 1888, 1929, 1992
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=20641

Mies Van Der Rohe -Vida i Obra-



Casa Milà


La casa Milà constitueix la darrera de les obres que Gaudí realitzaria abans de dedicar-se exclusivament al treball en el temple de la Sagrada Família i, en conseqüència, recull tota l’experiència tècnica acumulada per l’arquitecte en la realització de cases de veïns de l’Eixample, alhora que expressa la seva llibertat creativa. A més en l’obra de la casa Milà arribaren al seu punt àlgid les propostes innovadores de Gaudí, que s’anticipà a un seguit de plantejaments que posteriorment esdevindrien usuals, com ara la coberta-espectacle, la façana sense pràcticament funció de suport o la planta lliure.

Aquest immoble residencial d’habitatges fou encarregat pel Sr. Pere Milà i Camps i la seva esposa Roser Segimon i Artells.

El solar, d’una superfície de 1.835 m, havia estat comprat amb data 9 de juny del 1905 per Roser Segimon a Josep Antoni Ferrer-Vidal, juntament amb una torre amb jardí que tenia soterrani, tres pisos i terrat.

Pere Milà va demanar el 13 de setembre del 1905 permís a l’Ajuntament de Barcelona per aterrar la casa. Mentrestant, Antoni Gaudí realitzava el projecte per al nou edifici a l’obrador de la Sagrada Família. El 2 de febrer del 1906 es van presentar els plànols a l’Ajuntament, i es va demanar el corresponent permís d’obra.

L’Ajuntament manifestà l’any 1908 al senyor Milà que el volum de l’edifici construït era més gran que el permès per la llei. Tanmateix, el 28 de desembre del 1909 la Comissió d’Eixample de l’Ajuntament va acordar la legalització de l’obra, en considerar que l’edifici tenia caràcter monumental i que podia en conseqüència no ajustar-se a la normativa estricta. El mateix any, Gaudí abandonà l’obra, com a conseqüència d’un plet amb els propietaris per qüestió d’honoraris, que arribà a l’Audiència de Barcelona. L’any 1915 es dictà sentència a favor de l’arquitecte, el qual va fer donació immediata de l’import cobrat per obres de beneficència.

PowerPoint

Vídeos Casa Milà "La Pedrera"




Ressenya biogràfica d'Antoni Gaudí


Antoni Gaudí i Cornet va néixer el 1852 a Reus, en el si d'una família d'artesans de Riudoms, dedicats tradicionalment a la fabricació de calderes i altres objectes de coure. Sent el més petit de cinc germans, va marxar a Barcelona el 1873 per iniciar estudis d'Arquitectura, que va acabar quatre anys més tard. Es diu que, en atorgar-li el títol, el director de l'Escola d'Arquitectura, Elies Rogent, va comentar: "Qui sap si hem donat el diploma a un boig o a un geni: només el temps ho dirà".
El seu primer encàrrec professional va ser el disseny dels nous edificis de la Cooperativa Tèxtil de Mataró (1878), per als que l'arquitecte va idear uns singulars arcs catenaris de fusta i una gegantina abella de bronze (símbol de la cooperativa). Aquell mateix any, Gaudí va dissenyar una vitrina de vidre decorada amb ferro forjat, caoba i marqueteria per a Esteban Cornellà, un fabricant de guants català, perquè exposés els seus productes a l'Exposició Universal de París. La vitrina va seduir Eusebi Güell, industrial, aristòcrata i polític en ascens, que va decidir convertir-se en mecenes d'aquell jove arquitecte i dissenyador. El primer treball de Gaudí per Güell va ser el disseny del mobiliari del panteó que el marquès de Comillas, totpoderós sogre de Güell, tenia prop de Santander. A aquest encàrrec el va seguir un altre, una pèrgola decorada amb globus i centenars de peces de vidre. Des d'aleshores, la seva carrera i la seva obra, que amb els anys s'ha convertit en un dels símbols més famosos de Barcelona, van estar íntimament lligades a la família Güell.

El 1883 va assumir la construcció de la Sagrada Família, la gran obra de la seva vida, a la qual va dedicar tots els esforços dels seus últims anys. Aquesta concentració gradual en el gran temple expiatori va ser paral•lela a la consolidació del seu fervor cap a la religió catòlica, que en el jove Gaudí no havia estat massa notori. En la seva maduresa, el gran arquitecte català va ser conegut com un home frugal i solitari, que invertia tota la seva energia en la seva professió, mitjançant la qual expressava les seves dues grans passions: cristianisme i catalanisme. La seva obstinada defensa de la identitat catalana el va portar fins i tot a ser detingut per la policia l'Onze de Setembre (dia de la festa nacional de Catalunya) de 1924 per negar-se a obeir un oficial que el comminava a parlar en espanyol.
El 7 juny 1926 Gaudí va ser atropellat per un tramvia a la Gran Via. El personal de l'hospital, que durant tres dies va intentar infructuosament salvar la vida, l'havia confós d'entrada amb un captaire causa de la seva humil indumentària.

Vídeos edu3.cat

Gaudí, arquitecte i artesà
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=18230&p_ex=ART
Gaudí i la natura
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=22150&p_ex=ART


Adreces web

http://www.gaudidesigner.com/es/index.html
http://www.gaudiclub.com/cat/index.asp
http://www.bcn.es/gaudi2002/
http://www.antonigaudi.org/
http://www.sagradafamilia.cat/