Casa Milà


La casa Milà constitueix la darrera de les obres que Gaudí realitzaria abans de dedicar-se exclusivament al treball en el temple de la Sagrada Família i, en conseqüència, recull tota l’experiència tècnica acumulada per l’arquitecte en la realització de cases de veïns de l’Eixample, alhora que expressa la seva llibertat creativa. A més en l’obra de la casa Milà arribaren al seu punt àlgid les propostes innovadores de Gaudí, que s’anticipà a un seguit de plantejaments que posteriorment esdevindrien usuals, com ara la coberta-espectacle, la façana sense pràcticament funció de suport o la planta lliure.

Aquest immoble residencial d’habitatges fou encarregat pel Sr. Pere Milà i Camps i la seva esposa Roser Segimon i Artells.

El solar, d’una superfície de 1.835 m, havia estat comprat amb data 9 de juny del 1905 per Roser Segimon a Josep Antoni Ferrer-Vidal, juntament amb una torre amb jardí que tenia soterrani, tres pisos i terrat.

Pere Milà va demanar el 13 de setembre del 1905 permís a l’Ajuntament de Barcelona per aterrar la casa. Mentrestant, Antoni Gaudí realitzava el projecte per al nou edifici a l’obrador de la Sagrada Família. El 2 de febrer del 1906 es van presentar els plànols a l’Ajuntament, i es va demanar el corresponent permís d’obra.

L’Ajuntament manifestà l’any 1908 al senyor Milà que el volum de l’edifici construït era més gran que el permès per la llei. Tanmateix, el 28 de desembre del 1909 la Comissió d’Eixample de l’Ajuntament va acordar la legalització de l’obra, en considerar que l’edifici tenia caràcter monumental i que podia en conseqüència no ajustar-se a la normativa estricta. El mateix any, Gaudí abandonà l’obra, com a conseqüència d’un plet amb els propietaris per qüestió d’honoraris, que arribà a l’Audiència de Barcelona. L’any 1915 es dictà sentència a favor de l’arquitecte, el qual va fer donació immediata de l’import cobrat per obres de beneficència.

PowerPoint

Vídeos Casa Milà "La Pedrera"




Ressenya biogràfica d'Antoni Gaudí


Antoni Gaudí i Cornet va néixer el 1852 a Reus, en el si d'una família d'artesans de Riudoms, dedicats tradicionalment a la fabricació de calderes i altres objectes de coure. Sent el més petit de cinc germans, va marxar a Barcelona el 1873 per iniciar estudis d'Arquitectura, que va acabar quatre anys més tard. Es diu que, en atorgar-li el títol, el director de l'Escola d'Arquitectura, Elies Rogent, va comentar: "Qui sap si hem donat el diploma a un boig o a un geni: només el temps ho dirà".
El seu primer encàrrec professional va ser el disseny dels nous edificis de la Cooperativa Tèxtil de Mataró (1878), per als que l'arquitecte va idear uns singulars arcs catenaris de fusta i una gegantina abella de bronze (símbol de la cooperativa). Aquell mateix any, Gaudí va dissenyar una vitrina de vidre decorada amb ferro forjat, caoba i marqueteria per a Esteban Cornellà, un fabricant de guants català, perquè exposés els seus productes a l'Exposició Universal de París. La vitrina va seduir Eusebi Güell, industrial, aristòcrata i polític en ascens, que va decidir convertir-se en mecenes d'aquell jove arquitecte i dissenyador. El primer treball de Gaudí per Güell va ser el disseny del mobiliari del panteó que el marquès de Comillas, totpoderós sogre de Güell, tenia prop de Santander. A aquest encàrrec el va seguir un altre, una pèrgola decorada amb globus i centenars de peces de vidre. Des d'aleshores, la seva carrera i la seva obra, que amb els anys s'ha convertit en un dels símbols més famosos de Barcelona, van estar íntimament lligades a la família Güell.

El 1883 va assumir la construcció de la Sagrada Família, la gran obra de la seva vida, a la qual va dedicar tots els esforços dels seus últims anys. Aquesta concentració gradual en el gran temple expiatori va ser paral•lela a la consolidació del seu fervor cap a la religió catòlica, que en el jove Gaudí no havia estat massa notori. En la seva maduresa, el gran arquitecte català va ser conegut com un home frugal i solitari, que invertia tota la seva energia en la seva professió, mitjançant la qual expressava les seves dues grans passions: cristianisme i catalanisme. La seva obstinada defensa de la identitat catalana el va portar fins i tot a ser detingut per la policia l'Onze de Setembre (dia de la festa nacional de Catalunya) de 1924 per negar-se a obeir un oficial que el comminava a parlar en espanyol.
El 7 juny 1926 Gaudí va ser atropellat per un tramvia a la Gran Via. El personal de l'hospital, que durant tres dies va intentar infructuosament salvar la vida, l'havia confós d'entrada amb un captaire causa de la seva humil indumentària.

Vídeos edu3.cat

Gaudí, arquitecte i artesà
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=18230&p_ex=ART
Gaudí i la natura
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=22150&p_ex=ART


Adreces web

http://www.gaudidesigner.com/es/index.html
http://www.gaudiclub.com/cat/index.asp
http://www.bcn.es/gaudi2002/
http://www.antonigaudi.org/
http://www.sagradafamilia.cat/