16 01 2009

Deu detalls de Rodin
_________________________________________________________________

La Júlia Cortina de 2n d’ESO en ha fet, per aquest blog, una col·lecció impressionat de fotografies de diferents detalls de les escultures de Rodin exposades a la Rambla de Catalunya.

Com a espectadors, davant de les escultures de Rodin, estem obligats a mostrar-nos actius, i cercar-hi no tan sols un punt de vista, sinó infinits punts de vista, a barrejar-nos amb les seves escultures a fi de poder-les entendre.

Hem de saber que Rodin va introduir el modelatge amb els dits i les mans amb l'objectiu de donar més rugositat a les superfícies. Amb aquest tractament del modelat aconsegueix suggerir més vitalitat i expressar la força interna i els sentiments del personatge representats.

Per últim destacar que el seu mètode de treball escultòric combinava elements antics i moderns. Rodin disposava d'un taller, com els mestres medievals i renaixentistes, on comptava amb la col·laboració de treballadors especialitzats, i, al mateix temps, utilitzava la fotografia, un art realment nou a la seva època, per documentar el procés creatiu i reflexionar sobre aspectes concrets del seu treball.

Detall del tors del Pensador (foto: Júlia Cortina 2n ESO)

Detall dels peus del Pensador (foto: Júlia Cortina 2n ESO)

Detall de Pierre de Wissant (foto: Júlia Cortina 2n ESO)

Detall de la mà de Pierre de Wissant (foto: Júlia Cortina 2n ESO)

Detall de la mà de Jean d'Aire (foto: Júlia Cortina 2n ESO)

Detall del peu d'Andrieu d'Andres (foto: Júlia Cortina 2n ESO)

Detall del rostre d'Andrieu d'Andres (foto: Júlia Cortina 2n ESO)

Detall de la clau que porta Jacques de Wissant (foto: Júlia Cortina 2n ESO)

Detall del rostre d'Eustache de Saint-Pierre (foto: Júlia Cortina 2n ESO)

Petita biografia de Auguste RodinAuguste Rodin (París, 1840 - Meudon 1917) va iniciar la seva formació artística quan tenia catorze anys de la mà de Lecoq de Boisbaudran i Louis-Pierre Gustave Fort a l’Escola Imperial Especial. Després d’un breu període en un orde religiós, va tornar a la vida laica per continuar els cursos de Barye en el Museu Nacional d’Història Natural i va començar a treballar a l’estudi de Carrier-Belleuse. El viatge a Itàlia que va fer el 1875 li va permetre observar els clàssics, sobretot Miquel Àngel, i a partir d’aquell moment es va dedicar a crear, sense interrupció, formes eternes en un univers molt personal, com ara L’Edat de bronze, L’Home que camina o Sant Joan Baptista.A finals del segle XIX el seu prestigi va augmentar considerablement i va rebre l’encàrrec de fer una monumental porta de bronze destinada al futur Museu d’Arts Decoratives de París. Rodin es va inspirar en l’imaginari de Dante per crear La Porta de l’Infern i va representar escenes com ara l’agonia d’Ugolino i figures retorçades que simbolitzaven els condemnats. Durant aquesta època, Rodin va rebre nombrosos encàrrecs, com Els Burgesos de Calais o els monuments a Victor Hugo i a Honoré de Balzac. El 1890, juntament amb Carrière, Puvis de Chavannes, Dalou i Messonier, va fundar la Societé Nationale des Beaux Arts.El paper de Rodin en el context artístic de l’època és molt important. Va retratar els seus amics i les celebritats del món de l’art, les lletres i la política, i sempre va plasmar una dimensió personal i humana en les seves obres. A partir del 1908, va iniciar una sèrie d’escultures centrades en el moviment del cos quan balla, fascinat per la llibertat de gestos i postures. En conjunt, l’obra de Rodin, situada en el canvi del segle, ofereix una gran varietat d’estils, materials i suports. L’artista creava lliurement utilitzant múltiples combinacions i desenvolupant conceptes originals que avui constitueixen encara una referència per a l’art contemporani.